divendres - concert a irapuato

AMB LA GENT D'ADN, veins a Coyotepec
IMATGES DEL CONCERT I L'AMBIENT EN IRAPUATO

en Irapuato hi ha gent molt maja, amb la que vaig estar parlant durant prou de temps sobre visions mexicanes des d'ací i visions de l'estat des d'allà. i com hi han persones que s'enfronten a la dura societat mexicana per a montar concerts d'aquests. El problema es que ací el punk també es gasta com una mena de paraigues on caben també les persones que no tenen ideals ni idees propies, que sota la estética agresiva s'amaguen sers violents amb actituts prou fortes que realment el que volen es ficar-se fins al cul i desfasar, i el moviment els dona el marc i l'escusa perfectes. El concert anava transcurrint amb euforia fins el moment en que ens ficarem a tocar ska i llavors els punks autèntics, eh, els que només escolten punk i pensen que tot el demés es una merda, algo que hi ha que erradicar, escomençaren a boicotejar el concert, a furtar-nos el micro per a balbucejar (perquè el disolvent no els deixava parlar) chorrades de purisme punk i acavaren a madrassos amb qualsevol que els va dir qualsevol cosa de trellat. per tant tinguerem que parar el concert per culpa d'ixa colla, que es va calfar tant que al temps pegaren a altra persona i li deixaren la cara feta un axiamo. Però com també hi havia gent majísima, que de veres te interés en la música i en el missatge, sobretot, acabarem de tocar per a un grup reduit de persones entregades. L'espai era un terreny llogat en ruines, que pareixia que havia tingut una casa en pati de la que només quedava el pati. Un lloc plé de plataneres amb un escenari baixet i proper a la gent. Tinguerem que fer meravelles técniques per tal de que la bateria no es desmontara, falcant el bombo amb una barra entre dos amplis, aguantant els amplis per a que no es caigueren... però si el primer grup no tenia ni tan sols amplis per a tocar, i poquet a poquet entre tots els grups anàrem ficant alguna coseta per a sonar minimament decents. En fi tota una aventura.